CANVIS EN L’ESTRUCTURA DE LA COMUNITAT PROTOZOICA EN UNA PLANTA DEPURADORA MITJANÇANT SISTEMES BIOLÒGICS D’ELIMINACIÓ DE NUTRIENTS

Salvadó H.¹ .- Canals O.¹ .- Aguiló P.² .- Arregui L.³ .- Perez-Uz B.³ .- i Serrano S.³ .

1. Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona.

2. Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A. (EMSSA)

3. Departament de Microbiologia III, Universidad Complutense de Madrid.

Aquest estudi es va proposar amb l’objectiu d’avaluar la capacitat dels protozous com a indicadors en fang activat en una planta depuradora amb eliminació de nutrients.

A la EDAR del Prat del Llobregat, s’han estudiat dues línies que operaven de manera simultània, la primera, operant amb recirculació interna (línia experimental), i la segona, utilitzant-la com a línia de control funcionant sense eliminació de nutrients i per tant sense recirculació interna. Les preses de mostres van ser realitzada durant sis mesos consecutius de tractament ininterromput. Els resultats van mostrar que les diferències entre els valors d’eliminació de nitrogen eren estadísticament significatius (consum d’amoníac 97% i NT 76 % d’una línia de procés en contraposició al 59% i 56% a l’altra línia), mentre que no es varen observar diferències relacionades amb l’eliminació de substàncies orgàniques ( COD, BOD).

Pel què fa a la comunitat de protozous, la línia de control presentava una reducció significativa de l’abundància de diplomonadids i menor densitat de bodonids i Arcella. Per contra, amebes i flagelats i especialment els Euglypha van mostrar un increment significatiu. Els ciliats van presentar diferències molt marcades entre les dues línies. La línia experimental va mostrar una disminució important del nombre d’espècies (de 28 a 22) i de l’índex de diversitat Shannon, i una major abundància significativa de les espècies característiques del fang activat convencional com la Aspidisca cicada, Acineria uncinata i la Vorticella infusionum. Per altra banda, la línia de control va mostrar una major abundància i estabilitat de Trochilia minuta, Vorticella aquadulcis, Metacystis spp. i Holophrya discolor, i de desenvolupament, exclusivament en la línia de control, d’espècies com ara l’Aspidica lynceus, Epistylis plicatilis, Epicharchesium granulatum, Euplotes aediculatus, Gastronauta membranaceus i Thuricola kellicottiana.

Resumint, els resultats van revelar que els paràmetres operacionals, específicament l’eliminació de nitrogen degut a característiques de recirculació, estan directament relacionats amb la composició de la població de protozoos. Els resultats reforcen la importància de l’estudi de paràmetres biològics, principalment de protozous, com a eines útils a considerar per a la gestió d’una planta depuradora.