REUTILITZACIÓ

El principal objectiu de la reutilització és minimitzar la captació d’aigua, però garantint-ne igualment el subministrament als usuaris; per tant, es pot dir que es tracta d’optimitzar els recursos.

Gràcies a aquest procediment, l’aigua potabilitzada es pot reservar per a usos que requereixin una major qualitat i l’aigua regenerada, en canvi, es pot emprar per a usos diferents als relacionats amb l’aigua de boca, com ara el reg, la neteja urbana, usos industrials i ambientals.

Per tal de regenerar l’aigua, se sotmet a un tractament de coagulació, floculació, filtració i desinfecció. En els casos en què també cal reduir el contingut de sals, s’apliquen tractaments específics com l’electrodiàlisi reversible, tècniques especials de filtració o inclús l’osmosi inversa.

Un total de tres de les set estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) metropolitanes tenen processos que permeten la reutilització de l’aigua: l’EDAR del Baix Llobregat, la de Gavà-Viladecans i la de Sant Feliu de Llobregat.

Un dels beneficis de la reutilització és proporcionar aigua per al reg agrícola sense extreure-la dels recursos subterranis, com es fa sovint quan s’han exhaurit els recursos superficials. Precisament en èpoques de sequera és quan més cal preservar aquests recursos i la reutilització permetrà fer-ho. Per exemple, l’EDAR del Baix Llobregat permetrà als agricultors de la rodalia utilitzar aigua regenerada per al reg.

Alhora, la reutilització de l’aigua també té beneficis ecològics. Per exemple, l’aigua depurada de l’EDAR de Gavà-Viladecans es retorna a les correderes del delta del Llobregat i això possibilita restituir part dels recursos hídrics a la zona –de l’ordre de 5 milions de metres cúbics l’any.

Part de l’aigua depurada de l’EDAR del Baix Llobregat es retornarà al Delta del Llobregat mitjançant pous d’injecció profunda i s’utilitzarà per compensar la falca d’intrusió salina, un fenomen en què l’aigua salada guanya terreny a la dolça i que pot comportar canvis dràstics als ecosistemes terrestres costaners.

De fet, les depuradores de l’àrea del Delta del Llobregat han estat claus per mantenir l’aportació de recursos hídrics a les correderes (reutilització indirecta).

La reutilització és un dels eixos –juntament amb la moderació, l’eficiència i l’estalvi– de la nova cultura de l’aigua, un nou model de gestió i consum dels recursos hídrics derivat de la Directiva marc de l’aigua. La normativa, de compliment obligat per als països membres, busca equilibrar els diferents usos de l’aigua amb les necessitats pròpies del medi.

Tot i que ja és habitual a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment durant l’estiu, el reaprofitament d’aigües depurades continua sent una de les prioritats per a l’Entitat del Medi Ambient (EMA), que caldrà considerar com un recurs clau no només en èpoques de sequera sinó durant tot l’any.